CARAGOLS I LLIMACS

Els cargols i els llimacs pertanyen a la classe dels mol·luscs i són uns des invertebrats més coneguts. Estan presents a tots els continents del món. La gran majoria d’ells són fitòfags (s’alimenten de plantes), encara que alguns són depredadors d’artròpodes i d’altres són invertebrats. La principal característica que distingeix als llimacs dels cargols és que aquests últims tenen una closca espiral calcària en la qual l’animal pot refugiar-se quan les condicions són difícils o quan se sent amenaçat.

Tant els llimacs com els caragols posen un grup d’ous blanquinosos i brillants coberts d’una mucosa que reté l’aigua. L’eclosió dels ous pot retardar-se a causa de l’arribada de l’hivern. Els llimacs i els cargols joves s’assemblen molt als adults i, encara que algunes espècies assoleixen la maduresa en menys d’una temporada, d’altres poden trigar fins a dos anys en arribar aa convertir-se en adults.

Quasi bé tots els llimacs i els caragols s’alimenten de materials vegetal Hi ha algues espècies concretes de llimacs que suposen una important plaga per a l’agricultura i l’horticultura, mentre que els caragols representen un problema menor. Tots dos grups graten la superfície del material vegetal amb una llarga llengua rugosa per alimentar-se. També traspuen grans quantitats de mucositat sobre la qual llisquen amb la seva sola (la part inferior endurida de l’animal). Pel fet de no tenir closca, els llimacs es veuen més afectats per les condicions de sequedat.

El tractament d’aquestes plagues consisteix en posar esquers d’ús professional, fent ús d’un enceball alimentari que porta als caragols i llimacs a ingerir-lo. Posteriorment moriran a causa de l’acció del biocida que contenen aquests enceballs. Alternativament emprem tractaments líquids o de barrera. Si és possible i de manera addicional, es recomana netejar la zona de males herbes i vegetació no desitjada per a frenar la proliferació de la plaga.